Pensaments
Fa molts, molts dies
que no dic res en el blog. I avui he vist que una antiga companya de l’escola
de Dublín, més jova que jo, està donant bona marxa al seu diari. Es diu “
Dalila’s dairy”.
Es una noia
italiana molt bufona i crec, que molt llesta i amb inquietuds. Està casada, te
dos nens, un marit molt “handsome”i crec que per la seva feina donen voltes pel
mon.
I he pensat que
jo també puc fer reflexions “mostrables”, les més íntimes… son per a mí.
Em ve de gust
parlar del meu gat Ras. Recordeu aquell gatet de pís que vaig adoptar?
I del que em
costa perdre pés… Ay! Aquesta volubtat que no es ven en píndoles…
Parlar de l’aniversari
de la meva mare, 90!
Descriure breument
de les petites voltes que faig pel mon.
Sentir la pèrdua
d’amics i coneguts
En fií, fer una
mica de rutina per escriure, una mica cada dia i veure com educo la meva
disciplina diària.
Començaré per
dir-vos que el més de desembre, la meva mare va fer 90 anys. Es l’única que
queda de tota la família de la seva generació. Es més, ja hem perdut una cosina
dels nostres coetanis. Bé, te una mitja germana que vam descobrir i conèixer en
l’últim funeral. Des de llavors, es un nou membre de la família. La Roser. Una història
peculiar i interessant. I la seva amiga, que en te 93.
 |
| Desembre 2017 Barcelona |
No hay comentarios:
Publicar un comentario